Ens n’hem sortit!

Dijous passat es va debatre al Ple del Parlament la Moció sobre aliments que fan emmalaltir que vam presentar com a Catalunya Sí Que Es Pot, després de la interpel.lació feta al conseller de Salut al Ple anterior. Era una moció complexa i llarga, amb mesures d’afectació a àmbits ben diversos, com ara la publicitat, l’etiquetatge, l’agricultura, política fiscal, educació, salut, afers socials, compra pública…  I pràcticament totes les mesures que vam proposar s’han aprovat. Les més destacades, segurament:

  • crear un impost per a les begudes amb excés de sucre o sodi que sigui efectiu durant l’any 2017
  • regular eficaçment la publicitat dels productes amb excés de sucre, sal, greixos… especialment en la franja de publicitat destinada al públic infantil i juvenil
  • limitar l’existència de productes insans en totes les instal.lacions públiques (no només a les escoles)

Però deixeu-me’n destacar una, de mesura aprovada, la del primer punt de la moció, que és de vital importància per a capgirar polítiques públiques respecte d’aquest tema que afecta greument la nostra salut pública:

  • El Govern haurà d’elaborar, durant l’any vinent, un sistema de categorització d’aliments sans/insans, en base a les recomanacions de l’OMS i a les bases de la dieta mediterrània- per tant, amb criteris de salut pública, i no en base al que volen els lobbies del sector-  que serà la referència per a qualsevol de les polítiques públiques que es facin al respecte d’aquest tema.

També he de referir-me, per a lamentar-ho, que dues de les mesures més importants d e la moció, en canvi, no van prosperar, per aliança de JxSi i la dreta (PP en un cas, i PP i C’s en l’altre) Són aquestes:

  • impost per als aliments que tinguin excés de sucre, sodi o greixos.
  • prestació de 100€ mensuals per a infant a càrrec per a les famílies amb dificultats econòmiques, per a garantir a totes les famílies que tenen els recursos mínims per a poder garantir alimentació saludable als fills i filles.

Per si us interessa el tema, aquí teniu l’enllaç amb la seqüència del debat de la Moció a la sessió de dijous passat del Ple del Parlament:  http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7816106&p_cp3=7816907

 

Anuncis

Desmuntant la proposta de Pla de Xoc social de Junts pel Si

Ahir Junts pel Si va fer públic el darrer document de proposta que fan a la CUP per a que els facin suport a fer Mas President. Més enllà de la confusió que ha generat el document sobre si és un acord, un pre-acord o una proposta… el tema bé es mereix una valoració una mica acurada sobre les propostes que inclou.

En aquest post al bloc intento desgranar les mesures del Pla de Xoc, a partir de la informació extra que suposa ser diputada al Parlament  i haver-ho estat en la legislatura passada. I lamentablement, amb aquesta informació i bagatge, només puc dir que el document és un nou cas de nadala avançada (com ja va passar amb l’annex social de la declaració del 9N): tot plegat és fum, fum, fum.

Vaig a pams:

1 – l’àmplia majoria de les propostes del Pla de Xoc són propostes que ja s’havien aprovat durant la legislatura passada al Parlament (i que el govern d’Artur Mas, amb el suport parlamentari d’ERC, no havien complert)

  • Incrementar les beques de menjador i ampliar-les a l’estiu.

S’havia aprovat  en dues mocions d’ICV-EUiA, i amb compromisos més ambiciosos que el que diuen ara. En concret es va aprovar “partida pressupostària oberta” i ampliar-les a períodes no lectius (hivern, setmana santa i estiu)

Moció 34/X, sobre la pobresa infantil i les beques de menjador (juliol 2013)

Moció 196/X del Parlament de Catalunya, sobre els menjadors escolars (abril 2015)

També es van aprovar compromisos al respecte al Ple de Pobresa (el març de 2014)

DEL QUE DIUEN AL QUE FAN:

  • No s’han complert en els darrers 2 anys aquests compromisos ja aprovats.
  • Ara el govern en funcions esta canviant normatives que poden fer que les AMPAS no puguin gestionar els serveis de menjadors escolars (com denunciava la FAPAC de la setmana passada), cosa que també contravé allò aprovat en mocions al Parlament.

 

  • Ampliar la renda mínima d’inserció, en 70 milions addicionals. O sigui, retornar a allò que existia abans que l’estiu de 2011 el Govern Mas, amb el suport del PP, retallés la RMI. Però no diuen res de Renda Garantida de Ciutadania, que s’està tramitant via ILP al Parlament (ILP que, per cert, compta amb el suport de la CUP) El que proposa ara JxSi és fins i tot menys que el que CiU ja proposava en les seves esmenes a la ILP de la RGC en la legislatura passada. Esmenes que anaven en la línia de millorar la RMI i que el propi govern va quantificar en 328M€ (ara parlen de 70M€) I evidentment és molt menor que el que proposaven les esmenes d’ERC a la ILP de la RGC, que segons els comptes fets pel Govern comportaven una inversió de 524M€

 

  • Prestacions de la llei de dependència, amb una inversió de 50 milions.

DEL QUE DIUEN AL QUE FAN:

  • la consellera Munté, ha incrementat el darrer any el copagament a Catalunya i ha canviat el sistema fent que compti el patrimoni, cosa que, com ja s’ha denunciat reiteradament al Parlament i també han fet les entitats del sector, ha incrementat el que copaguen molts beneficiaris i beneficiàries en un 40 i 50%
  • els darrers mesos el Govern Mas ha arribat a acords amb entitats del sector per a resoldre parcialment els problemes que ha generat aquest increment del copagament. Cap d’aquests acords no s’està aplicant.

 

  • Suport a les escoles bressol de tot Catalunya, amb 15 milions d’euros més. Quan el que cal és que compleixin els convenis vigents i paguin als ajuntaments per plaça creada i per manteniment d’aquestes!! Res de caritat, garantia de drets, que la consellera Rigau es va carregar eliminant absolutament la partida per a cobrir aquesta competència, que és de la Generalitat, deixant als ajuntaments desemparats, fent ús d’una absoluta deslleialtat institucional. I el que cal és el pagament del deute acumulat els darrers anys per no haver complert amb aquesta obligació.

 

  • Recuperar el pla de barris del Govern tripartit, amb una inversió de 10 milions d’euros.  Però en aquest cas tampoc no diuen res del pagament del deute que el Govern manté amb els ajuntaments per mesures d’aquest Pla dels darrers anys.

 

  • Aturar el Consorci Sanitari de Lleida.  Però resulta que el 30 d’abril de 2015 el Parlament ja va aprovar, amb els vots de CiU, d’ERC, del PSC i del PP, instar el Govern a aturar la creació del consorci sanitari de Lleida “mentre no hi hagi consens al territori que pugui avalar aquest projecte”. Aleshores la CUP va votar-hi en contra pels dubtes sobre si l’aturada era enganyosa.
           I un mes abans, el març, s’havia aprovat aturar del tot el Consorci, a través d’una moció que vaig defensar jo mateixa al Ple del Parlament

DEL QUE DIUEN AL QUE FAN:

  • Mentrestant, ja estan implantant, per baix, les estructures pel futur consorci. Perquè quan puguin desencallar-ne els estatuts estigui tot a punt (per més detalls, la Marea Blanca Lleida)
  • I acaben d’aprovar modificació sospitosa (i opaca, com sempre) dels Estatuts de GSS, un dels membres que ha de crear el Consorci de Lleida.

 

  • Lluitar contra la pobresa energètica i contra els desnonaments. Bàsicament proposen complir la llei aprovada juliol passat al Parlament.

DEL QUE DIUEN AL QUE FAN:

  • Es comprometen a aprovar reglaments per a desplegar-la per via d’urgència, però de moment, cap notícia que estiguin treballant-los… Si haguessin volgut, ja els podrien haver dut al nou Parlament per a ser aprovats.

 

  • reducció d’un 50% del temps mig de les llistes d’espera de primera visita a especialista i proves diagnòstiques. Aprovat en nombroses mocions al Parlament, i també al Ple Extraordinari Salut de l’estiu passat. Però no tenim notícies que hagin fet res per a fer-ho efectiu.

 

  • Garantir l’accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C. Aprovat en una resolució conjunta fa més d’un any a la comissió de salut.

 

  • Garantir l’accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes les persones.  Aprovat en diverses ocasions en mocions al Parlament durant els darrers dos anys, a partir de traslladar les reivindicacions de LaPasucat. I finalment, garantit just abans d’eleccions (a finals de juliol) via modificació de la instrucció vigent per a no aplicar el RDL del PP de 2012.

 

  • Pla de rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central. Aprovat en una resolució a la comissió de Salut de l’estiu passat. Molt més àmplia, per cert, que el que diuen ara…
  • l’abandonament de Barcelona World projecte de joc i immobiliari que ja estava mig mort després de la retirada de l’empresari Bañuelos, les discrepàncies d’ERC i que el mateix Raül Romeva hagués dit en campanya que el projecte estava congelat.

DEL QUE DIUEN AL QUE FAN:

mentrestant, com bé us pot informar la Hortènsia Grau, diputada de Tarragona que ha batallat el tema des del primer dia, el Pla Director Urbanístic sobre el BCNWorld segueix el seu tràmit…

 

  • el tema d’Aigües Ter-Llobregat. Sobre el qual només proposen “revisar la privatització durant la legislatura següent en el marc d’un hipotètic procés constituent”. O sigui, fum, i totalment insuficient!
 … i així podríem seguir eternament, punt per punt.

 

2 – sobre el compromís pressupostari: el pla de xoc social que proposen diuen que és incrementant 270 M € la inversió social.

  • L’ajuntament de Barcelona, el setembre, va rascar 100 M € extres per a pla de xoc dins d’aquest any. És un 4% del pressupost municipal. El que comprometen JxSi és un 0’5% del pressupost de la Generalitat…
  • Ja havien compromès pressupost contra la pobresa en el Ple Extraordinari Pobresa fa un any i mig, i en anuncis diversos de la consellera Munté durant els darrers 3 anys… sempre han estat anuncis trampa. No eren més diners, eren els mateixos posats diferent
CONCLUSIÓ:
Un cop més, fum, fum, fum.
Propostes que ja han estat aprovades els darrers anys, que ja podrien haver dut a terme, però que el govern Mas, amb el suport parlamentari d’ERC, no han fet.
I pretenen que algú es cregui que ara sí que ho faran.
I que, sobretot ho faran si qui ho lidera és en Mas.
Company@s de la CUP, que no us venguin gat per llebre.
De l’únic que va el document que us posen a debat de la vostra assemblea és de mantenir en Mas a la presidència i d’embolicar-lo amb endolziments que no alimenten però que poden fer més fàcil que us l’empasseu.

 

 

El que he viscut avui, bé es mereix un post

Tinc el bloc abandonat. No hi ha excusa…

Però avui he estat testimoni al Parlament de la compareixença de l’ex President Jordi Pujol. I no me’n puc estar… haig d’expulsar els pensaments almenys en un petit post

pujol

Aquest és el meu resum de l’espectacle d’aquesta tarda en 7 titular i una conclusió de pura i subjectiva opinió;

* Pujol, d’avi “batalletes” que intenta estovar els sentiments en la seva primera intervenció, al Pujol de sempre i emprenyat, en la rèplica, renyant i adoctrinant amb lliçons morals, mentre no responia ni aclaria res respecte el frau fiscal que ha practicat durant dècades, ni respecte les moltes altres qüestions que se li han plantejat respecte els molts punts foscos dels seus 23 anys de Govern.

* ERC fent de CiU… Gemma Calvet en estat pur! i ho deixo aquí, per no fer sang

* PSC difuminat. Ni el brillant Iceta fa lluïr un paper tan galdós i desdibuixat davant d’un tema que no permet grisos ni matisos

* PP, Alícia Sánchez Camacho, estrident. Cínisme pur. Amb peus de fang, i grans dosis de populisme. El pitjor de la política que et fa entendre per què hi ha tanta gent que ja no ens creu a ningú

* ICV-EUiA, Joan Herrera. Contundent però sense perdre l’educació. Reclamant-li a l’ex president que estiri la manta. Demanant fer net, i amb memòria dels molts casos de corrupCiU denunciats dècades enrera.

* C’s, Rivera, estil mediàtic de tertúlia madrilenya. Com sempre. Tot i que més contingut que la istriònica de la Sánchez Camacho

* CUP, David Fernández. Reclamant fer net, però sense històric. Amb final de titular. Però com vé sent habitual, caldria la transcripció del què ha dit per entendre-ho tot un cop llegit i rellegit dues o tres vegades.

Tot plegat, trist, indignant, gens aclaridor, i encara menys útil per a retornar la credibilitat a les institucions i a la política, que són els qui acaben patint -i per tant la democràcia- les conseqüències dels delictes d’en Pujol i del seu entorn.

R.I.P. corresponsals de Catalunya Ràdio

tots som catràdio

Avui és l’últim dia de treball dels i les corresponsals de Catalunya Ràdio que cada dia, durant dècades, ens han acostat la informació de proximitat a través de les ones de la ràdio nacional i pública de Catalunya.
A partir de demà, i com els van comunicar fa unes setmanes per correu electrònic, “prescindeixen dels seus serveis”.

La justificació que en fan: econòmica.
– La direcció de Catalunya Ràdio s’estalviarà 125mil euros (un 0’35% del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació)
– Mentrestant, el director de Catalunya Ràdio cobra 106mil euros l’any. I es continua pagant a Abertis per emetre una senyal acústica (un “pito”) a les freqüències d’IcatFM.

Les conseqüències:
– una trentena de periodistes sense feina
– i el risc evident que la ràdio nacional pública de Catalunya perdi el pols de la informació de proximitat i que l’actualitat del dia a dia de certs territoris quedi silenciada.
– però sobretot, el perill d’una degradació progressiva de la qualitat de Catalunya Ràdio, cedint-li encara més espai a la seva principal competidora: la ràdio del Grup Godó.

Com a diputada al Parlament ho he intentat aturar, però no me n’he sortit. Ho vaig fer provant d’introduir una esmena a la moció que ERC va presentar al Ple del Parlament en defensa dels serveis públics. Una esmena que reclamava a la direcció de Catalunya Ràdio que es replantgés la decisió de prescindir dels i les corresponsals. Però CiU i ERC no la van voler aprovar. ((AQUI podeu veure la meva intervenció en el debat de la moció al Ple del Parlament))
I divendres passat, a la Comissió de Control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho vaig tornar a intentar, amb una pregunta directa al director de Catalunya Ràdio. Però tampoc no me’n vaig sortir. ((AQUI podeu veure la seqüència del debat a la comissió))

Us confesso la meva frustració. La d’una diputada novella que encara pensa que, quan els arguments són de pes, t’haurien de fer cas… però no ha estat així.

No puc evitar tenir la sensació d’una primera batalla perduda. Però no defallirem. En vindràn moltes més i les seguirem lluitant, si cal, amb més armes i amb més força.