En comú, guanyem

photo5390531681594678631

La victòria d’En Comú – Podem diumenge a Catalunya a les Eleccions Generals demostren, al meu modest parer, almenys 4 elements a tenir en compte:

1 – La suma de les esquerres, multiplica. O com dic al títol, en comú guanyem. Ja s’havia demostrat a molts pobles i ciutats el 24 de maig, a les eleccions municipals, però aquest cop ha estat ben clar: quan les esquerres sumen, els resultats sorprenen. Ja fa molt de temps que la gent ens ho demana. I quan ho fem, i demostrem que realment estem sumant amb sinceritat i generositat, la gent respon.

2 – Les voluntats de canvi de la ciutadania són per canviar les seves condicions de vida. I per millorar-les! Per tant, les propostes per generar feina digna i polítiques de garanties de rendes, per valorar les feines de cura, per prioritzar el rescat social i per garantir els drets humans bàsics i redistribuir la riquesa convencen i fan majoria.

3 – Ens cal, com l’aigua, un rescat democràtic. Noves formes de fer política, debat real i constant AMB la ciutadania sobre les prioritats de les administracions, i acabar per fi amb la corrupció (la ilegal i la legal) que mina les nostres institucions i la confiança en elles.

4 – La sortida del bloqueig d’empat etern a què ens va portar el marc plebiscitari del 27S és retornar a allò que fa amplis consensos al país: Referèndum. Cal batallar per tenir-lo quan abans possible, i desencallar per fi l’atzucac nacional amb democràcia. I els prop d’un milió de vots a En Comú-Podem el 20D demostra que això ho creiem gent de diverses sensibilitats en el tema nacional. I que cal aprofitar la finestra d’oportunitat que suposa que més de 5 M de persones hi hagin fet suport també a la resta d’Espanya.

i la propina – tot això que he dit a les 4 conclusions prèvies, a Catalunya és incompatible i incoherent traduir-ho en una investidura d’en Mas com a President.

4 conclusions bàsiques i una propina poc aprofundides, com veieu, però que de ben segur caldrà tenir molt en compte per a les moltes decisions polítiques complicades que hi haurà els propers mesos, tant a Espanya, com a Catalunya.

Anuncis

Desmuntant l’annex suposadament social de la Resolució de Junts pel Si i la CUP

TÍTOL ALTERNATIU: Com el Nadal s’avança a 9 de novembre amb un paper que és fum, fum, fum.

Suposo que ja deu ser poca gent la que no sàpiga que ahir, al Parlament, es va aprovar una resolució de Junts pel Si i la CUP per a iniciar el “procés de desconnexió” de Catalunya respecte d’Espanya. Curiosament, després que CatSíQueEsPot vam presentar proposta alternativa amb clara prioritat per resoldre l’emergència social, Junts pel Si i la CUP van registrar una auto-esmena (cosa poc habitual al Parlament) afegint un annex suposadament social a la seva resolució.

Podeu consultar la resolució complerta aprovada, amb l’annex inclòs, en aquest ENLLAÇ 

Suposo que haureu vist i sentit a tots els mitjans de comunicació que aquest annex és un text d’alt contingut i compromís social. Doncs el que us deia a l’inici d’aquest post: fum, fum, fum.

Intentaré desmuntar-vos en aquest post, punt a punt, el que diu o significa realment el famós annex:

Punts 1 i 2 – pobresa energètica i habitatge.

Bàsicament parlen de desplegar la llei 24/2015 aprovada el juliol passat (ILP promoguda per PAH i aliança contra la pobresa energètica). Crec que poc (massa poc) contundent si bàsicament us dic que escriure, com a compromís, que faràs allò que estàs obligat a fer com a Govern (desplegar una llei) és un compromís ben tou… Per tant, FUM.

Punt 3 – salut. Només es comprometen a dues coses:

  • Acabar amb l’exclusió sanitària. O sigui, no complir Reial Decret Llei del PP de 2012. Això els ho demanen des de 2012 les entitats del sector (coordinades a la plataforma LaPASUCAT), i el Síndic, i la Taula del Tercer Sector Social… i els diputats/des d’ICV-EUiA des del Parlament:

el febrer de 2014 es va aprovar en Moció al Ple del Parlament que calia refer la instrucció del CatSalut sobre aquest          tema per a garantir de debò a Catalunya l’eliminació de l’exclusió sanitària

Davant el no compliment, a principis de 2015 registràvem una proposició de llei per a garantir-ho per llei catalana (però sobretot, per forçar el Govern a actuar i complir) A l’abril aconseguíem que la proposició de llei superés el debat de totalitat. Durant la tramitació de la llei (que ciu va ralentitzar) finalment el Govern va actuar. I el juliol s’aprovava una nova instrucció sobre el tema, pactada amb les entitats del sector, per a resoldre els casos encara existents d’exclusió sanitària a Catalunya

Per tant, es comprometen a complir una instrucció ja aprovada pel Govern el juliol passat (un any i mig més tard que el Parlament via moció ICV-EUiA va aprovar instar-los a fer-ho), que va en la mateixa línia que instruccions o decrets d’altres governs autonòmics espanyols que tampoc estan complint el reial decret llei del PP de 2012. O sigui, FUM.

  • No realitzar nous concursos per la gestió de CAPs. Tema que ha estat aprovat en diverses mocions i resolucions al Parlament durant el darrer any. I no afegeixen res de nou, perquè no expliquen com ho faran. O sigui, FUM.

 Punt 4- Educació.

Només parlen de no complir la Llei Wert. Però no és cert: ja s’està complint parcialment amb les proves a 3er de primària. Aquí s’explica breument

I recordo que en cap moment la Rigau ni ningú de CDC s’han mostrat contraris a l’ensenyament de religió que també imposa la llei Wert…

No l’aplicaran en cap aspecte de la llei? Tirarà enrere la Rigau les proves a 3er de primària? I què passa amb beques menjador, amb concerts a escoles d’el.lit que segreguen, amb necessitat d’inversió en noves escoles, amb la retallada brutal feta a elements d’escola inclusiva… I amb els preus dels estudis universitaris! D’això no diuen res?  Més FUM.

Punt 5 – Garantia de les llibertats públiques.

Totalment d’acord. Tots ens oposem a la llei mordassa del PP. Però mentrestant, el Govern de la Generalitat manté acusacions contra sindicalistes per vagues generals a Catalunya. FUM (i ben negre…)

Punt 6 – Administracions locals

Dir això i no dir res sobre la necessitat de fer llei de governs locals catalana i llei de finances locals, complint així el que diu l’Estatut de Catalunya, és no dir res.

Clar, que la si la llei de governs locals que volen fer és com la que ja va proposar el Govern de CiU el mandat passat… que era com la LRSAL (llei del PP que intenta escanyar competències locals) però en català, millor que no diguin res!

Potser també cal recordar-los que qui ha ofegat financerament els ajuntaments els darrers 5 anys ha estat la Generalitat governada per Artur Mas, amb retallada d’un 20% dels recursos del Fons de Cooperació Local destinats als ajuntaments des de 2010 i un 73% dels fons del PUOSC (pla per a inversions des del món local) des de 2012. I incomplint els convenis amb el món local sobre finançament d’escoles bressol, escoles de música i d’art …

O sigui que parlar de “donar eines als ajuntaments per complir amb les seves competències”… fa molt de tuf a FUM

Punt 7 – persones refugiades 

((afegit a posteriori gràcies a la Gaby Poblet))

Hipocresia absoluta. Només cal preguntar a les entitats catalanes (xarxa asil.cat) que venen reclamant al govern des de fa dos anys el desplegament del “pla de protecció Internacional” i la dotació pressupostaria per a poder atendre les necessitats de les persones refugiades que ja són a Catalunya. Es calcula que són centenars de famílies d’Ucraïna, Siria i països africans, potencials sol.licitants d’asil, que estan desprotegides i al carrer. I això sí que és competència de la Generalitat.

O sigui FUM, i del negre!!!

Punt 8 – avortament

És d’un cinisme brutal. Parlen de garantir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs segons llei d’igualtat catalana. I la llei d’igualtat catalana (per exigència del grup de CiU) el garanteix “segons normativa vigent”. La normativa vigent és la llei espanyola, que és orgànica.

O sigui, FUM. No s’estan comprometent a res de nou. I si realment volguessin deixar clar que hi haurà marc legal propi, que es comprometin a fer llei de salut sexual i reproductiva catalana (cosa que ja es va treballar en un grup de treball específic la legislatura passada i va quedar aturat)

I punt 9 – pla de xoc social i revisió de la gestió del deute.

Només parla de la gestió del deute. I de destinar aquests fons a un pla de xoc social. Quant al tema deute, no hi entenc prou per opinar. Però de pla de xoc social, només hi ha el títol. No detallen quines són les prioritats d’aquest pla.

Crec que cal dir amb contundència que no hi ha pla de xoc social creïble en el moment que estem vivint i que realment plantegi acabar amb la pobresa extrema si no inclou com a prioritat ineludible la Renda Garantida de Ciutadania. I en tot el document no en diuen res.

Si heu arribat fins aquí i encara creieu que l’Annex de la resolució realment és revolucionària i social, doncs bon vent i barca nova.  A mi, com veieu, amb informació extra que em dóna el fet de ser (i haver estat) diputada, només em fa sentir campanes i olor a torró:  FUM, FUM, FUM!!

nous temps, nous intents

Estimat bloc, t’havia abandonat. Fa un any. Ha estat un any certament intens. Un any en què he passat de diputada novella (com em presentava abans en aquest bloc) a diputada vella… fins a aquest punt ha estat intens.

Crec que ara, amb nova etapa iniciada, nova legislatura al Parlament, on torno a ser diputada però ara per grup parlamentari  nou (CatSíQueEsPot), puc permetre’m un nou intent de donar-li vida a aquest bloc.

De debò que ho intentaré.

Però crec que el to variarà respecte els seus inicis.

Ara, bàsicament, tinc ganes de dir tot allò que en aquest circ o teatre en què s’ha convertit el Parlament, no es diu.

I és tanta cosa…

El meu SI-NO

octaveta 9n

No sé si a algú li pot interessar què voto o deixo de votar… però com jo sí que m’he interessat durant molt de temps pels motius de cada persona per prendre una o una altra opció, intentaré contribuir amb aquesta entrada al blog als molts i bons arguments que he escoltat per part d’altra gent per prendre opcions ben diverses.

Parlo, evidentment, de què votar a la consulta sobre l’encaix o desencaix de Catalunya amb Espanya.

Jo sóc de les que ha estat, i continua estant, en el SI-depèn. No és per indefinició, sinó perquè crec que la millor opció per a la nostra realitat és un Estat d’Estats. Digueu-li federal, confederal… m’és igual la parauleta. L’important és el concepte. I per mi, l’ideal seria un trencament i un canvi AMB Espanya (i AMB Europa) i no contra ningú.

Això no treu que sóc la primera conscient que ara mateix això és inviable. Per això el “depèn” a la segona pregunta. La via per arribar allà on jo voldria és primer ser independents? O la via és el trencament de declarar-nos Estat sobirà per pactar de nou la relació? La resposta a aquestes preguntes sempre em porta a la mateixa resposta: la única via per a fer el que sigui és un canvi polític radical a Espanya, i una consulta o referèndum de debò a Catalunya.

Cap de les dues coses la farem aquest diumenge. En canvi, sí que podem fer un clam ben gran per reclamar-les perquè, reitero: la meva opció és inviable ara mateix. Però i d’aquí a un any?

Per tot plegat, aquest diumenge participaré, també votant. Per reclamar poder votar en una consulta o referèndum com cal. I per demanar-li a la resta d’espanyoles i espanyols que fem el canvi plegats.

Votaré a favor de trencar amb l’status quo que ens oprimeix, a favor d’iniciar un procés constituent des de baix, i a favor de fer-lo totes plegades. Per això el meu SI-depèn aquest diumenge es declinarà en un SI-NO d’esperança que encara és possible el canvi conjuntament.

 

Qüestionar el pluralisme a TV3 i CatRàdio també és defensar els nostres mitjans públics i el procés

En aquest sentit – el que manifesto en el títol d’aquest post- és com vaig plantejar divendres passat, a la Comissió parlamentària de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la queixa del meu grup parlamentari per la forma … Continua llegint

El que he viscut avui, bé es mereix un post

Tinc el bloc abandonat. No hi ha excusa…

Però avui he estat testimoni al Parlament de la compareixença de l’ex President Jordi Pujol. I no me’n puc estar… haig d’expulsar els pensaments almenys en un petit post

pujol

Aquest és el meu resum de l’espectacle d’aquesta tarda en 7 titular i una conclusió de pura i subjectiva opinió;

* Pujol, d’avi “batalletes” que intenta estovar els sentiments en la seva primera intervenció, al Pujol de sempre i emprenyat, en la rèplica, renyant i adoctrinant amb lliçons morals, mentre no responia ni aclaria res respecte el frau fiscal que ha practicat durant dècades, ni respecte les moltes altres qüestions que se li han plantejat respecte els molts punts foscos dels seus 23 anys de Govern.

* ERC fent de CiU… Gemma Calvet en estat pur! i ho deixo aquí, per no fer sang

* PSC difuminat. Ni el brillant Iceta fa lluïr un paper tan galdós i desdibuixat davant d’un tema que no permet grisos ni matisos

* PP, Alícia Sánchez Camacho, estrident. Cínisme pur. Amb peus de fang, i grans dosis de populisme. El pitjor de la política que et fa entendre per què hi ha tanta gent que ja no ens creu a ningú

* ICV-EUiA, Joan Herrera. Contundent però sense perdre l’educació. Reclamant-li a l’ex president que estiri la manta. Demanant fer net, i amb memòria dels molts casos de corrupCiU denunciats dècades enrera.

* C’s, Rivera, estil mediàtic de tertúlia madrilenya. Com sempre. Tot i que més contingut que la istriònica de la Sánchez Camacho

* CUP, David Fernández. Reclamant fer net, però sense històric. Amb final de titular. Però com vé sent habitual, caldria la transcripció del què ha dit per entendre-ho tot un cop llegit i rellegit dues o tres vegades.

Tot plegat, trist, indignant, gens aclaridor, i encara menys útil per a retornar la credibilitat a les institucions i a la política, que són els qui acaben patint -i per tant la democràcia- les conseqüències dels delictes d’en Pujol i del seu entorn.