nous temps, nous intents

Estimat bloc, t’havia abandonat. Fa un any. Ha estat un any certament intens. Un any en què he passat de diputada novella (com em presentava abans en aquest bloc) a diputada vella… fins a aquest punt ha estat intens.

Crec que ara, amb nova etapa iniciada, nova legislatura al Parlament, on torno a ser diputada però ara per grup parlamentari  nou (CatSíQueEsPot), puc permetre’m un nou intent de donar-li vida a aquest bloc.

De debò que ho intentaré.

Però crec que el to variarà respecte els seus inicis.

Ara, bàsicament, tinc ganes de dir tot allò que en aquest circ o teatre en què s’ha convertit el Parlament, no es diu.

I és tanta cosa…

El meu SI-NO

No sé si a algú li pot interessar què voto o deixo de votar… però com jo sí que m’he interessat durant molt de temps pels motius de cada persona per prendre una o una altra opció, intentaré contribuir amb aquesta entrada al blog als molts i bons arguments que he escoltat per part d’altra gent per prendre opcions ben diverses.

Parlo, evidentment, de què votar a la consulta sobre l’encaix o desencaix de Catalunya amb Espanya.

Jo sóc de les que ha estat, i continua estant, en el SI-depèn. No és per indefinició, sinó perquè crec que la millor opció per a la nostra realitat és un Estat d’Estats. Digueu-li federal, confederal… m’és igual la parauleta. L’important és el concepte. I per mi, l’ideal seria un trencament i un canvi AMB Espanya (i AMB Europa) i no contra ningú.

Això no treu que sóc la primera conscient que ara mateix això és inviable. Per això el “depèn” a la segona pregunta. La via per arribar allà on jo voldria és primer ser independents? O la via és el trencament de declarar-nos Estat sobirà per pactar de nou la relació? La resposta a aquestes preguntes sempre em porta a la mateixa resposta: la única via per a fer el que sigui és un canvi polític radical a Espanya, i una consulta o referèndum de debò a Catalunya.

Cap de les dues coses la farem aquest diumenge. En canvi, sí que podem fer un clam ben gran per reclamar-les perquè, reitero: la meva opció és inviable ara mateix. Però i d’aquí a un any?

Per tot plegat, aquest diumenge participaré, també votant. Per reclamar poder votar en una consulta o referèndum com cal. I per demanar-li a la resta d’espanyoles i espanyols que fem el canvi plegats.

Votaré a favor de trencar amb l’status quo que ens oprimeix, a favor d’iniciar un procés constituent des de baix, i a favor de fer-lo totes plegades. Per això el meu SI-depèn aquest diumenge es declinarà en un SI-NO d’esperança que encara és possible el canvi conjuntament.

 

El que he viscut avui, bé es mereix un post

Tinc el bloc abandonat. No hi ha excusa…

Però avui he estat testimoni al Parlament de la compareixença de l’ex President Jordi Pujol. I no me’n puc estar… haig d’expulsar els pensaments almenys en un petit post

Aquest és el meu resum de l’espectacle d’aquesta tarda en 7 titular i una conclusió de pura i subjectiva opinió;

* Pujol, d’avi “batalletes” que intenta estovar els sentiments en la seva primera intervenció, al Pujol de sempre i emprenyat, en la rèplica, renyant i adoctrinant amb lliçons morals, mentre no responia ni aclaria res respecte el frau fiscal que ha practicat durant dècades, ni respecte les moltes altres qüestions que se li han plantejat respecte els molts punts foscos dels seus 23 anys de Govern.

* ERC fent de CiU… Gemma Calvet en estat pur! i ho deixo aquí, per no fer sang

* PSC difuminat. Ni el brillant Iceta fa lluïr un paper tan galdós i desdibuixat davant d’un tema que no permet grisos ni matisos

* PP, Alícia Sánchez Camacho, estrident. Cínisme pur. Amb peus de fang, i grans dosis de populisme. El pitjor de la política que et fa entendre per què hi ha tanta gent que ja no ens creu a ningú

* ICV-EUiA, Joan Herrera. Contundent però sense perdre l’educació. Reclamant-li a l’ex president que estiri la manta. Demanant fer net, i amb memòria dels molts casos de corrupCiU denunciats dècades enrera.

* C’s, Rivera, estil mediàtic de tertúlia madrilenya. Com sempre. Tot i que més contingut que la istriònica de la Sánchez Camacho

* CUP, David Fernández. Reclamant fer net, però sense històric. Amb final de titular. Però com vé sent habitual, caldria la transcripció del què ha dit per entendre-ho tot un cop llegit i rellegit dues o tres vegades.

Tot plegat, trist, indignant, gens aclaridor, i encara menys útil per a retornar la credibilitat a les institucions i a la política, que són els qui acaben patint -i per tant la democràcia- les conseqüències dels delictes d’en Pujol i del seu entorn.

La salut dels grecs a la deriva

Reprodueixo tal qual el post de la FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària) que ens alerta del què està passant a Grècia perquè no trobo millor manera d’explicar quins són els riscos que ens haurien d’alertar. “Cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar…”

FoCAP

Les notícies que ens arriben de Grècia són inquietants. Seguint els dictats de la Comunitat Europea el parlament grec ha aprovat la dissolució de l’atenció primària del sistema públic de salut grec (EOPYY, Organització Nacional de Provisió d’Atenció Sanitària) per crear un ens anomenat Primera Xarxa Nacional de Salut en què l’EOPYY actuarà com a contractador de proveïdors autònoms. La setmana passada el govern va ordenar el tancament de tots els centres públics d’atenció primària. La majoria de la població tenia contractada assistència sanitària lligada al lloc de treball que els oferia serveis tipus policlíniques i especialistes. Als anys vuitanta, la OMS va fer un paper important impulsant uns centres de salut públics del Ministeri que bàsicament estan a algunes zones rurals. Les reformes que ara es portaran a terme suposaran entre altres coses:

– Un 30% de la població exclosa de qualsevol atenció pública per portar més d’un any…

View original post 283 more words