El meu SI-NO

octaveta 9n

No sé si a algú li pot interessar què voto o deixo de votar… però com jo sí que m’he interessat durant molt de temps pels motius de cada persona per prendre una o una altra opció, intentaré contribuir amb aquesta entrada al blog als molts i bons arguments que he escoltat per part d’altra gent per prendre opcions ben diverses.

Parlo, evidentment, de què votar a la consulta sobre l’encaix o desencaix de Catalunya amb Espanya.

Jo sóc de les que ha estat, i continua estant, en el SI-depèn. No és per indefinició, sinó perquè crec que la millor opció per a la nostra realitat és un Estat d’Estats. Digueu-li federal, confederal… m’és igual la parauleta. L’important és el concepte. I per mi, l’ideal seria un trencament i un canvi AMB Espanya (i AMB Europa) i no contra ningú.

Això no treu que sóc la primera conscient que ara mateix això és inviable. Per això el “depèn” a la segona pregunta. La via per arribar allà on jo voldria és primer ser independents? O la via és el trencament de declarar-nos Estat sobirà per pactar de nou la relació? La resposta a aquestes preguntes sempre em porta a la mateixa resposta: la única via per a fer el que sigui és un canvi polític radical a Espanya, i una consulta o referèndum de debò a Catalunya.

Cap de les dues coses la farem aquest diumenge. En canvi, sí que podem fer un clam ben gran per reclamar-les perquè, reitero: la meva opció és inviable ara mateix. Però i d’aquí a un any?

Per tot plegat, aquest diumenge participaré, també votant. Per reclamar poder votar en una consulta o referèndum com cal. I per demanar-li a la resta d’espanyoles i espanyols que fem el canvi plegats.

Votaré a favor de trencar amb l’status quo que ens oprimeix, a favor d’iniciar un procés constituent des de baix, i a favor de fer-lo totes plegades. Per això el meu SI-depèn aquest diumenge es declinarà en un SI-NO d’esperança que encara és possible el canvi conjuntament.

 

Anuncis

Qüestionar el pluralisme a TV3 i CatRàdio també és defensar els nostres mitjans públics i el procés

En aquest sentit – el que manifesto en el títol d’aquest post- és com vaig plantejar divendres passat, a la Comissió parlamentària de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la queixa del meu grup parlamentari per la forma … Continua llegint

1a interpel·lació al Ple del Parlament: exclusió sanitària i avortament

Dijous passat, al Ple del Parlament, feia la meva primera interpel·lació al Govern (una de les principals vies per les quals els diputats i diputades del Parlament de Catalunya podem plantejar temes al Ple de la cambra) El tema: la defensa … Continua llegint