Porto dies escoltant com ERC a Barcelona relaciona, sense rubor, la seva decisió respecte els Pressupostos municipals de la capital catalana amb el que fem el grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot al Parlament respecte els Pressupostos de la Generalitat per l’any vinent. Aquest cap de setmana he escoltat, per boca del portaveu dels republicans al consistori barceloní, Alfred Bosch, com es tornava a usar aquest argument per a justificar que enguany votaran en contra dels Pressupostos presentats pel govern municipal de BComú i PSC. Arribat a aquest punt, no me’n puc estar de fer-li arribar a l’Alfred Bosch i a la gent d’ERC 4 reflexions i una petició:
1.Senyor Bosch, si jo fos regidora o militant d’ERC a qualsevol dels més de 900 municipis que no són Barcelona ciutat, em sentiria ofesa. És d’un ‘barcelonacentrisme’ insultant considerar que els posicionaments polítics respecte els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya han de respondre a lògiques barcelonines. Parlem dels Pressupostos que han de donar resposta a les necessitats de tot el país, també de tot el món local del país.
2. Darrera l’argument que es pot pactar vot favorable a un lloc per vot favorable a l’altre, sense importar quin sigui el contingut d’allò que es vota, hi ha una rèmora molt preocupant de mala política (alguns en dirien vella política). No vull pensar que el seu partit decideix així els seus vots en les principals lleis del país (com és la de Pressupostos)
3. Parlant de contingut, puc entendre que ERC Barcelona tingui diferències respecte la proposta del govern municipal de BComú i PSC. Però el que li he sentit argumentar aquest cap de setmana, quant a contingut, bàsicament és l’incompliment de compromisos durant l’any 2016 respecte Metro Marina, trasllat de la presó Model i gratuïtat del transport públic per als menors de 16 anys. Tots tres temes són, curiosament, de competència autonòmica, no pas municipal… sigui com sigui són temes que el govern de Barcelona ha mostrat voluntat de fer, substituint la falta d’acció de la Generalitat (que és a qui pertoca) i que, pel que jo sé, s’està treballant per a tancar el més aviat possible acord amb la Generalitat (en algun cas amb conselleries gestionades per ERC) per a poder-ho realitzar.
Entenc que si tot el que té a criticar dels pressupostos pel 2017 a Barcelona són incompliments de coses del 2016 que no depenen només de l’ajuntament, vol dir que no ha trobat elements de gruix a la proposta de pressupostos municipals per l’any vinent per a argumentar un vot en contra…
Nosaltres, en canvi, al Parlament, només fem que acumular informació (via premsa, per cert) de detalls dels possibles pressupostos de la Generalitat per l’any vinent que res tenen a veure amb uns pressupostos que realment apostin per fer un esforç per la justícia social. (de moment només apareixen detalls respecte ingressos – política fiscal)
4. Catalunya Sí Que Es Pot encara no ha decidit què votarà a uns Pressupostos de la Generalitat que encara no sabem ni com seran (especialment quant a despesa). De fet, dia rere dia oferim diàleg i negociació al Govern (en concret al cap del seu partit, el conseller Oriol Junqueras) per a que ens informi de què preveu incloure als pressupostos i per a que puguem intentar pactar com fer-los més socials i obtenir així un suport més ampli al Parlament. Però resulta que encara no hi ha hagut ni una sola reunió real, amb dades, de diàleg i negociació sobre els Pressupostos entre Junqueras o el seu equip, i nosaltres. Crec que no és aquest el cas del que està passant respecte el projecte de comptes municipals de la ciutat de Barcelona per l’any vinent.
petició:
Així doncs, i a mode de conclusió d’aquesta carta oberta, em permeto demanar-li, senyor Bosch, que si vostè vol votar NO als Pressupostos barcelonins, faci-ho i justifiqui-ho amb elements de contingut d’aquests. I si resulta que el motiu real és que volen dificultar-li a partir d’ara la gestió al govern municipal de Barcelona, només per interessos del seu partit cara al proper cicle electoral, expliqui-ho també.
Però si us plau, deixi d’usar-nos d’excusa al Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, fins i tot deduint què votarem en temes que encara nosaltres no hem pogut ni valorar perquè no tenim el contingut per a debatre-ho com cal.
salutacions
Marta Ribas Frías, coordinadora nacional d’ICV i diputada de CatSíQueEsPot
Marta Ribas 
El mateix es podria aplicar als pressupostos de la Generalitat que vosaltres ICV i CSQEP us vau negar ni tan sols a debatre ni parlar. La diferència és que ERC i la CUP ja van ser generosos quan van aprovar-li unes ordenances i uns pressupostos a Barcelona En Comú. Quan poses la galta i només reps que hòsties doncs al final dius prou. I també que Colau pot aprovar els pressupostos igualment sense majoria a diferència de JxSí. És una llàstima perquè el sectarisme de CSQEP s’està estenent i això ja us va bé perquè significa desgast, encallar-se i aturar la República Catalana i mantenir l’status quo del 78. ERC no es va presentar a les eleccions a BCN dient que aprovarien tots els pressupostos de Colau. Vosaltres us vau presentar a CAT prometent al programa un “procés constituent no subordinat” i al final vau votar en contra amb el PP. Potser que us poseu al mirall Marta. I això d’utilitzar CCOO (Coscubiela), la PAH i Pobresa Energètica (Maria Campuzano) per muntar manifestacions contra el govern és una tàctica molt bruta. JxSí no és el PP encara que ho desitgeu. Teniu marge per negociar. Al final de tant cremar ponts us trobareu que només podreu pactar amb PSC i C’s.