Ahir el Govern de la Generalitat va donar llum verda al Projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària 270b040c-c3aa-4472-8521-01e0bcde9f7b. És una bona notícia. Bona per a tota la gent afectada, o sigui, tota la societat catalana. I no m’estendré a explicar-ho perquè s’ha fet mil cops, que excloure persones de l’accés a l’assistència sanitària té efectes en la salut pública de tota la societat on viuen, a banda de ser més costós econòmicament a la llarga per al sistema sanitari d’aquell país.
No puc estar-me’n, però, d’expressar en aquest post 3 elements que m’han sorprès del tractament mediàtic que s’ha donat al tema, i que em fan tornar a caure en la tristor de veure com ni tan sols el periodisme té memòria, ni ganes de fer periodisme.
1 – en general, els mitjans han donat per bona la versió que ahir donava la portaveu del Govern Neus Munté sobre el fet que, a Catalunya, no s’ha exclòs a ningú de l’atenció sanitària des que el govern del PP va aprovar el nefast decret de 2012 que excloïa diversos col·lectius d’aquest dret. I es dona per bo sense ni tan sols contrastar-ho, ni mirar l’hemeroteca…
Us faig memòria: sense mitjans, via voluntariat, i amb molt d’esforç, les entitats de la xarxa Lapasucat (http://lapasucat.blogspot.com.es/) porten des del 2012 denunciant l’exclusió existent a Catalunya. Aquí un exemple: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/portes-sistema-sanitari-public_6_388171199.html
2 – enlloc, a cap mitjà, he vist que s’hagi esmentat que aquesta llei ja es va tramitar la legislatura passada – via projecte de llei presentat pel grup parlamentari d’ICV-EUiA – i que no es va aprovar a temps, abans d’acabar la legislatura, perquè CiU va usar el filibusterisme parlamentari de demanar prorrogues dels terminis per evitar complir així amb la tramitació d’urgència que s’havia pactat. (aquí una notícia apareguda a l’abril de 2015, quan la llei va passar el debat de totalitat al Parlament i va iniciar la seva tramitació http://www.aldia.cat/espanya/noticia-parlament-estudiara-donar-assistencia-sanitaria-irregulars-no-estiguin-empadronats-20150429194911.html )
Aquest punt no el trec per reivindicar, o rendir comptes, de la feina feta -que seria prou lícit- sinó per recordar-li al país i als seus mitjans de comunicació que aquesta llei fa més d’un any que podria ser una realitat a Catalunya. Que així ens vam instar els grups parlamentaris a l’abril de 2015 permetent que es tramités la proposta que jo vaig defensar, i que per motius espuris i gens justificables de la majoria de governabilitat d’aleshores (CiU-ERC), que és la mateixa que la d’ara substituint Unió per altres, hem perdut un any i mig en un tema que SI que corria pressa.
3 – tampoc a cap mitjà he vist que hagin parlat amb les nombroses entitats, institucions i partits que hem fet al·legacions o propostes de millora al text que ara ha aprovat el Govern. Estic segura que d’això encara tenim molt de temps per davant de parlar-ne en detall, així que no m’estenc. Tindrem temps i espai, entre d’altres, quan la llei entri a tramitació al Parlament. Però ja us avanço que és millorable. Molt.
Sigui com sigui, benvingut projecte de llei del Govern. Ja era hora. Junts pel Si el va prometre el 9N de l’any passat i finalment un any després entrarà al Parlament. Ara cal que el rematem bé i sigui realment útil per a la ciutadania que el necessita.
Marta Ribas 