Balanç: de 9 mesos o de 5 anys?
9 mesos. És el temps que porta al Govern el President Puigdemont. Aquest matí ell mateix en feia balanç en l’inici del Debat de Política General. Un balanç triomfalista… massa
Només fa falta un pèl de sentit comú per entendre que, en 9 mesos, no s’han construït les depuradores que hi ha per tot Catalunya, ni cap línia de tren o metro, ni s’ha creat un “sistema educatiu d’èxit” o “universitats top “ dels rànquings –paraules del President-, ni s’ha creat o canviat un model turístic… per esmentar només alguns exemples dels que ha posat el President
De fet, en 9 mesos el Govern de Junts pel Si ni tan sols ha aprovat lleis. Ni la dels Pressupostos. I per tant, el què ha fet aquest govern és mantenir, sobretot, les mateixes polítiques que han dut a terme els dos governs d’Artur Mas i CiU els darrers 5 anys. Polítiques que sobretot han estat marcades pels seus primers 2 anys (2011 i 2012), quan Mas va governar amb el suport del PP al Parlament i van aprovar un munt de lleis regressives i desreguladores –via lleis òmnibus- que encara no han estat revertides. I polítiques marcades per les retallades en inversió social d’aquells anys i els posteriors, que encara són vigents (ja que el Govern Puigdemont està governant amb pressupostos de 2015 del Govern Mas prorrogats, i sense fer ús del marge de maniobra que el Govern actual té via modificacions pressupostàries per a canviar-ne les prioritats)
Com a exemple simbòlic, el que passa amb la Renda Mínima d’Inserció, que continua aplicant-se retallada de criteris quan més pobresa i desigualtat tenim com a societat.
Canvi de paraules …
Sigui com sigui, s’ha de reconèixer que avui, en el discurs d’una hora i 40 minuts del President Puigdemont, hem sentit un discurs, uns arguments, unes paraules, que res tenen a veure amb les que escoltàvem en boca del President Mas els darrers 5 anys. Puigdemont parla de lluita contra les desigualtats, de sostenibilitat i eficiència energètica com a prioritats, de factors socials i salut o educació, de necessitat de més personal públic als serveis bàsics (mestres, mossos i metges).
Hi ha hagut un canvi de paraules, d’un discurs neoliberal pur del senyor Mas, a un discurs de social-liberalisme, per a etiquetar-lo d’alguna forma. Però només són paraules, no fets.
Puigdemont ha parlat del país que volem, no del país que tenim. I ho ha fet confonent, volgudament, aquests dos conceptes. Així, i només així, s’entén que el President parli d’un sistema educatiu d’èxit que redueix el fracàs escolar –i no reconegui que el motiu d’aquesta reducció és que els i les joves ja no abandonen els estudis per anar a treballar, perquè no hi ha feina- o no reconegui que som a la cua de la cua d’Europa en percentatge d’inversió en educació, com diu el darrer informe de la Fundació Bofill (http://www.fbofill.cat/publicacions/reptes-de-leducacio-catalunya-anuari-2015)
Només confonent realitats amb voluntats es pot afirmar que es prioritza la infància quan el més calent està a l’aigüera respecte el desplegament pendent de la Llei d’Infància i Adolescència i quan informes diversos ens mostren que encara hi ha un de cada 4 infants vivint sota el llindar de la pobresa a Catalunya.
I només amb voluntat de confondre es pot dir que s’estan complint un 75% de les propostes aprovades al Ple emergència social del març passat, o es pot mostrar cofoisme respecte situació del sistema sanitari públic català quan som la segona comunitat autònoma, per la cua, en inversió en sanitat pública per habitant. Aquí un informe que ho rebat: http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/1296-los-servicios-sanitarios-de-las-ccaa-informe-2016
Canvi de fets?
Però preferim ser constructius i reconèixer que, de les paraules del President, si entenem que són sobre el país que volem, algunes ens poden agradar. I que ara el que toca és remar totes plegades per a fer realitat allò que sí que corre pressa de debò en aquest país.
I com que ho volem de debò, oferim una via: són les resolucions que presentarem en aquest Ple de Debat de Política General des del grup parlamentari de CatSiQueEsPot. Resolucions per a posar solucions aquest curs polític a situacions greus de desigualtats socials i de gènere, a mesures de millora democràtica i dels nostres serveis públics bàsics, per a tenir recursos per a fer-ho a través de polítiques fiscals redistributives, i per a donar solució també al conflicte polític entre Catalunya i Espanya que requereix d’un referèndum si o si, amb garanties i amb conseqüències jurídiques i polítiques.
L’objectiu és passar de les paraules, als fets. Corre pressa. Demà, i en el debat de Pressupostos d’aquí a un mes, veurem si hi ha voluntat real o no
Marta Ribas 