La victòria d’En Comú – Podem diumenge a Catalunya a les Eleccions Generals demostren, al meu modest parer, almenys 4 elements a tenir en compte:
1 – La suma de les esquerres, multiplica. O com dic al títol, en comú guanyem. Ja s’havia demostrat a molts pobles i ciutats el 24 de maig, a les eleccions municipals, però aquest cop ha estat ben clar: quan les esquerres sumen, els resultats sorprenen. Ja fa molt de temps que la gent ens ho demana. I quan ho fem, i demostrem que realment estem sumant amb sinceritat i generositat, la gent respon.
2 – Les voluntats de canvi de la ciutadania són per canviar les seves condicions de vida. I per millorar-les! Per tant, les propostes per generar feina digna i polítiques de garanties de rendes, per valorar les feines de cura, per prioritzar el rescat social i per garantir els drets humans bàsics i redistribuir la riquesa convencen i fan majoria.
3 – Ens cal, com l’aigua, un rescat democràtic. Noves formes de fer política, debat real i constant AMB la ciutadania sobre les prioritats de les administracions, i acabar per fi amb la corrupció (la ilegal i la legal) que mina les nostres institucions i la confiança en elles.
4 – La sortida del bloqueig d’empat etern a què ens va portar el marc plebiscitari del 27S és retornar a allò que fa amplis consensos al país: Referèndum. Cal batallar per tenir-lo quan abans possible, i desencallar per fi l’atzucac nacional amb democràcia. I els prop d’un milió de vots a En Comú-Podem el 20D demostra que això ho creiem gent de diverses sensibilitats en el tema nacional. I que cal aprofitar la finestra d’oportunitat que suposa que més de 5 M de persones hi hagin fet suport també a la resta d’Espanya.
i la propina – tot això que he dit a les 4 conclusions prèvies, a Catalunya és incompatible i incoherent traduir-ho en una investidura d’en Mas com a President.
4 conclusions bàsiques i una propina poc aprofundides, com veieu, però que de ben segur caldrà tenir molt en compte per a les moltes decisions polítiques complicades que hi haurà els propers mesos, tant a Espanya, com a Catalunya.
Marta Ribas 