Massa coses en perill als mitjans audiovisuals públics de Catalunya

Divendres la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fulminava 30 anys de negociació col.lectiva a TV3 i Catalunya Ràdio, trencant la negociació dels convenis i aplicant, de la pitjor forma possible, allò que la Reforma Laboral votada per PP i CiU al Congrés els permet: carregar tot l’efecte de la crisi i de les polítiques de retallades només en els sous dels treballadors i treballadores. (més detalls aquí : bloc de ccoo a TVC )

El mateix divendres al matí, mentre encara estava en marxa la negociació, teníem sessió de la Comissió de Control de la CCMA al Parlament, i diversos grups parlamentaris demanàvem explicacions al president de la CCMA, Brauli Duart, sobre les negociacions laborals. Entre ells, jo mateixa, com a portaveu d’ICV-EUiA a la comissió, reclamant-li al senyor Duart que deixi de provocar incendis socials a TV3 i Catalunya Ràdio (porta un any fent-ho) i comenci a trobar solucions, o sigui, a dialogar de debò i a pactar.

Podeu veure una de les meves intervencions al respecte en aquest enllaç

Però la sessió de divendres a la Comissió de Control va donar per molt més. Es va posar de manifest que la utilització partidista i partidària que s’està fent de la informació (i no informació) a TV3 i Catalunya Ràdio està creuant línies vermelles. Línies que estan convertint el que hauria de ser “la tele de totes i tots” en “la tele d’ERC i CiU”. Així mateix li vaig expressar divendres en la meva pregunta al director de TVC, Eugeni Sallent. (ho podeu veure aquí)

I us asseguro que a  mi em dol, especialment, haver de fer aquestes afirmacions, perquè en el fons el que demostra aquesta sensació que, com jo molts compartim, és que el criteri professional periodístic ha quedat al calaix. Perquè poc criteri professional hi ha quan les crítiques que jo faig són silenciades si les fa algú de dins de la casa, quan s’imposa el corporativisme mal entès per damunt de l’autocrítica constructiva, o quan s’accepta que el criteri per mesurar el pluralisme informatiu és el minutatge d’aparició dels partits.

TV3 i Catalunya Ràdio han estat i han de seguir sent uns bons mitjans de comunicació públics. I en un moment com l’actual, de més servei públic que mai. Però per ser-ho caldrà ser contundent en defensar allò essencial per a complir bé la seva funció: les condicions laborals i la motivació dels treballadors i treballadores que ho fan possible, però també el manteniment d’uns criteris que els permetin seguir sent la veu de totes i tots els catalans, no només d’una part.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s