R.I.P. corresponsals de Catalunya Ràdio

tots som catràdio

Avui és l’últim dia de treball dels i les corresponsals de Catalunya Ràdio que cada dia, durant dècades, ens han acostat la informació de proximitat a través de les ones de la ràdio nacional i pública de Catalunya.
A partir de demà, i com els van comunicar fa unes setmanes per correu electrònic, “prescindeixen dels seus serveis”.

La justificació que en fan: econòmica.
– La direcció de Catalunya Ràdio s’estalviarà 125mil euros (un 0’35% del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació)
– Mentrestant, el director de Catalunya Ràdio cobra 106mil euros l’any. I es continua pagant a Abertis per emetre una senyal acústica (un “pito”) a les freqüències d’IcatFM.

Les conseqüències:
– una trentena de periodistes sense feina
– i el risc evident que la ràdio nacional pública de Catalunya perdi el pols de la informació de proximitat i que l’actualitat del dia a dia de certs territoris quedi silenciada.
– però sobretot, el perill d’una degradació progressiva de la qualitat de Catalunya Ràdio, cedint-li encara més espai a la seva principal competidora: la ràdio del Grup Godó.

Com a diputada al Parlament ho he intentat aturar, però no me n’he sortit. Ho vaig fer provant d’introduir una esmena a la moció que ERC va presentar al Ple del Parlament en defensa dels serveis públics. Una esmena que reclamava a la direcció de Catalunya Ràdio que es replantgés la decisió de prescindir dels i les corresponsals. Però CiU i ERC no la van voler aprovar. ((AQUI podeu veure la meva intervenció en el debat de la moció al Ple del Parlament))
I divendres passat, a la Comissió de Control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho vaig tornar a intentar, amb una pregunta directa al director de Catalunya Ràdio. Però tampoc no me’n vaig sortir. ((AQUI podeu veure la seqüència del debat a la comissió))

Us confesso la meva frustració. La d’una diputada novella que encara pensa que, quan els arguments són de pes, t’haurien de fer cas… però no ha estat així.

No puc evitar tenir la sensació d’una primera batalla perduda. Però no defallirem. En vindràn moltes més i les seguirem lluitant, si cal, amb més armes i amb més força.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s